De Peralada a Nova York Antonin Dvorak Obrim el programa amb les Estampes Simfoniques: Danza gitana i Fiesta andaluza, de Joaquim Serra, fill de Peralada. Aquf va aprendre müsica amb son pare, Josep, a l’escola del Castell. Reconegut com un dels millors compositors de sardanes de tots eis temps, es obvi que no li fou dificil compondre peces per a orques- tra amb caräcter de dansa en qualsevol altre estil nacio- nalista. Richard Wagner fou el mes important director d’orquestra a mitjans del segle XIX i Hans von Bülow el seu primer deixeble, que va dominar el pano- rama la resta de segle amb eis directors formats per aquell a Bayreuth: Hans Richter, Hermann Levi, Felix Mottl i Anton Seidl. Els dos ültims viatjaren als Estats Units, perb nomes Seidl va conei- xer l’exit. Dvorak era un xec aferrat a la terra i sense complicacions, com Händel, com Haydn. Estava infinit per la müsica de Wagner i Brahms al mateix temps i era un apas- sionat pels trens de l’estacio de Francesc Josep de Praga, on acudia diäriament. Va tardar a acceptar les condicions de la senyora Thrubel, que consistien en el seu sou multiplicat per deu. El seu dia mes glorios als EUA fou el 16 de desembre de 1893, gräcies a l’estrena de la Simfonia del Nou Mon al Carnegie Hall (inaugurat l’any 1891) amb Seidl dirigint la Filharmönica de Nova York. La final de la 13 edicio del Concurs Internacional de Piano de Santander reunirä, el 6 d’agost, tres interprets, dels quals un serä el guanyador, que oferirä aquesta nit el seu primer concert püblic repetint l’obra que va tocar en la final; sens dubte, constituirä l’inici d’una gran carrera Professional. Dvorak va ser present a l’assaig general del 15. En acabar el segon moviment va haver-hi una ovacio i Seidl assenyalä la llotja del composi- tor. “Tots eis caps es giraren cap on podien desco- brir qui eis havia emocionat tant” va escriure Krehbiel; malgrat tot, eil va romandre en el fons de la llotja. Al final Dvorak va saludar tremolos davant un püblic que no parava d’aplaudir. S’ha discutit molt sobre el caräcter americä d’aquesta obra, cosa que mai no ha quedat acla- rida. La simfonia fou editada per Simrok i el mateix Brahms va cuidar-se de corregir les proves d’impremta. A Nova York l’ärbitre del gust musical era Henry Krehbiel, cn'tic del “Tribüne”, que amb les personalitats esmentades recolzava les idees modernes del nacionalisme cultural. Thruber va portar Antonin Dvorak per dirigir el seu conservatori i des de la seva arribada, l’any 1892, Krehbiel va veure en eil l’home que podia materialitzar les seves idees en pro de la müsica dels negres del Sud. Anton Seidl havia nascut Budapest en 1850. Va estudiar a Leipzig i allä el va descobrir Richter, que va recomanar-lo a Wagner. A 22 anys era el seu secretari i home de con- fianga: “que faria jo sense el meu Seidl?” A partir de 1885 va dirigir sis memorables tem- porades d’bpera alemanya al Metropolitan de Nova York, i es converti en el müsic mes influent de la ciutat. Jeannette Thruber, muller d’un cabalös comerciant i fundadora del Conservatori Nacional, va contractar- lo i des de les seves Hasses de direccio va crear una autentica consciencia a l’entorn a la müsica nord-ame- ricana.