Volltext Seite (XML)
Ibercamera // Orquestra Filharmönica de Dresden Isaac Albeniz/Rafael Frühbeck de Burgos: Suite espanyola Isaac Albeniz (nascut ara fa 150 anys) va comencar a estu- diar amb Pedrell als 23 anys, quan ja havia recorregut mig Europa i part de les Ameriques tocant el piano. Malgrat que com a pianista ja era un fenomen internacional, les classes de composiciö amb Felip Pedrell li van servir per assolir un nom tambe com a compositor simfönic i operistic. Poes anys despres del seu retorn a Barcelona, Albeniz va instal— lar-se a Madrid. Alla, l'any 1886, el crftic Antonio Guerra va publicar un opuscle titulat Isaac Albeniz: notas critico- biogrdficas de tan eminente pianista, en que detallava les obres escrites pel pianista catalä: canqons, diferents obres per a piano i tres sarsueles. L'obra pianistica mes important fins a aquell moment era la Suite espanyola, escrita aquell mateix any 1886. Va ser dedicada a la reina Maria Cristina i constava de quatre peces breus inspirades en diferents indrets del reialme, tal com indiquen eis seus titols: "Grana da", "Catalunya", "Sevilla" i "Cuba". Vint-i-cinc anys despres (ja en feia tres que Albeniz era mort) va apareixer una nova ediciö d'aquesta suite, perö amb vuit moviments. L'editor Hofmeister va decidir incloure en la suite quatre peces titulades "Cadis", "Astüries", "Aragö" i "Castella". Des d'aleshores, aquesta es l'estructura amb que es coneix l'obra. Avui tenim l'ocasio d'escoltar la instrumentaciö que ha fet el mateix director Rafael Frühbeck de Burgos dels nümeros "Sevilla" (protagonitzat per una sevillana i una copla intermedia), "Granada" (una serenata tranquil-la i malenconiosa) i "Castella" (un dels titols afegits per l'editor Hofmeister, que s'ajusta poc al contingut musical de la peca, ja que estä basada en una seguidilla). Tres obres que permeten copsar les caracteristiques del llenguatge d'Albe- niz: uns grams d'impressionisme, un dar aire de müsica populär, uns bons grapats d'originalitat harmönica i formal i una dosi de nacionalisme molt de l'epoca presentat amb gran elegäncia. Manuel de Falla: Noches en los jardines de Espana Fill de mare catalana i pare andalüs d'origen valenciä, Falla va ser el principal representant de l'anomenat nacionalisme musical espanyol, encara que potser seria mes ajustat dir-ne "nacionalisme andalüs", ja que el caräcter i el color de les seves obres es marcat per la müsica populär del sud d'Es- panya. Entre 1907 i 1914 va viure a Paris, on va fer amistat amb compositors com Dukas, Ravel i, sobretot, amb Claude Debussy. De retorn a Espanya va estrenar el ballet que li donaria fama internacional: El amor brujo, una obra escrita per a Pastora Imperio, una de les ballarines de flamenc mes importants d'aquell moment. Poes mesos despres d'aquest exit, Falla va passar uns mesos a Barcelona i al Cau Ferrat de Sitges (convidat pel pintor Santiago Rusinol), on va treballar inten- sament en una obra concertistica per a piano i orquestra: Noches en los jardines de Espana. Aquesta es l'obra mes
