Volltext Seite (XML)
impressionista de Falla (feia molt poc que havia tornat de Pans). Inicialment la va plantejar com tres nocturns per a pi ano, perö finalment li va donar aquesta forma hibrida entre concert, poema simfönic i improvisaciö piam'stica. El subtitol de l'obra no es, doncs, "concert" sind "impressions simföni- ques per a piano i orquestra". El piano estä tractat amb un caräcter molt andalüs, fins i tot imita la sonoritat de la gui- tarra (amb arpegis i trinats), mentre que l'orquestra crea un fons sonor indecis, molt impressionista. El primer moviment ("En el Generalife") fa referencia al palau dels reis ärabs de Granada, i el segon moviment ("Danza lejana") mante la mateixa atmosfera d'encantament nocturn amb un joc or- questral molt delicat. El tercer moviment ("En los jardines de la Sierra de Cordoba") s'inicia sense interrupcio i presenta un contrast molt dar amb eis anteriors. La brillantor d'aquest moviment sembla una festa de focs d'artifici, inspirat directa- ment en les festes gitanes. Johannes Brahms: Simfonia nüm. 2, en re major, op. 73 Fins que Arnold Schönberg no va publicar el seu escrit Brahms: el progressista (1947), la falsa dualitat entre müsics conservadors (encapcalats per Brahms) i müsics moderns (Wagner, Liszt...) va anar en boca de tothom. Schönberg defensa que no hi havia batalla: que tant eis uns com eis altres eren moderns, progressistes i innovadors, perö que el püblic va prendre partit pels uns o pels altres segons eis seus gustos i que el debat va esdevenir mes mediätic que no pas real. L'estiu de 1877, instal-lat a la vora del llac Wörthersee, a la zona de Carintia, Brahms es va dedicar a escriure la Segona, esperonat per l'exit obtingut amb la Simfonia nüm. /. Si re- cordem que per fer la primera simfonia va invertir mes de 20 anys, podem dir que la segona va ser escrita en temps record: quatre mesos. El feliq i optimista estat d'änim de Brahms, l'entorn natural i les facilitats per treballar, van contribuir a crear una obra definida per Clara Schumann com "alegre i encanta- dora". Amb el seu sentit de l'humor caractenstic, perö, Brahms va escriure a Simrock, el seu editor: "La simfonia que estic acabant es tant malenconiosa que no crec que voste la pugui suportar. Mai no havia escrit res de tan trist [...]. La partitura caldria publicar-la amb una orla negra. N'estä segur de voler gastar diners en una obra d'aquest tipus?" En la Simfonia nüm. 2 eis lligams entre el romanticisme i el classicisme sön evidents, no solament pels aspectes formals, sinö tambe pels temes utilitzats, per la seva frescor i per la necessitat evident d'assolir un equilibri musical que, segons l'autor, el moviment romäntic havia malmes amb eis seus excessos. L'obra representa -malgrat eis comentaris de Brahms- una de les pägines mes fresques, espontänies i rialleres del compositor alemany. L'estrena va ser el 30 de desembre de 1877 a cärrec de l'Orquestra Filharmönica de Viena, sota la direcciö del famosissim Hans Richter. L'exit va ser esclatant. David Puertas Esteve
